HISTÒRIA - La Setmana Tràgica (1909)

Va tenir lloc a BCN, l'última setmana de juliol del 1909. Els enfrontaments entre les classes populars barcelonines i l'exèrcit van durar aproximadament deu dies.

Causes immediates :

• Negativa dels reservistes a embarcar al port de Barcelona cap a la guerra del Marroc.

Els reservistes són nois civils que estan obligats per llei a defensar la pàtria i que no poden eximir-se d'aquest deure. Si es paguen 1500 pesetes es pot eximir d'anar a la guerra, per això acostumen a anar-hi les classes populars que no poden permetres pagar aquests diners. 

En aquells moments hi havia la guerra del Marroc  o també anomenada Guerra d'África (1905-1925)

Solideritat obrera va declarar vaga general pel dia 26, que era el dia de l'embarcament, en la qual no només havien de participar els afectats per l'embarcament sinó tots els obrers. Era un assaig de revolució i tenia l'bjectiu de pressionar el govern.

Solideritat obrera intenta organitzar els fets, però en realitat la setmana ràgica es va organitzant sobre la marxa, en funció de com van evolucionant els fets.

Causes de fons :

• Revolta de persones de condició humil contra les classes ben estants.

Hi ha l'objectiu de canviar la situació d'explotació de tants i tants anys i la desigualtat social del sistema capitalista.

De revoltes d'aquest tipus durant els 30 primers anys del segle XX n'hi ha moltes.

Els més radcals que participen en els fets són els que protagonitzen les cremades d'edificis eclasiàstic i maten capellans i monjes. Molts són Lerrouxistes.

Durant aquesta setmana es cremen aproximadament 80 edificis religiosos. També es una revolució anticatalanista ja que el catalanisme és vist com una cosa burgesa.

Hi ha més d'un centenar de morts i milers d'empresonats. El govern actua igual que en el procés de Montjuïc, amb repressió indescriminada i càstig exemplar. És considerat culpable dels fets de la setmana tràgica Francesc Ferrer i Guàrida, que és executat l'octubre de 1909. Ell no va organitzar-ho. Com s'ha dit abans, la setmana tràgica és esponània.

Aquests alderulls també es van donar en altres ciutats, no només a BCN. Els obrers es van fer amos del carrer a la força. Aquesta imatge es va tornar a repetir durant la guerra civil espanyola.

• Francesc Ferrer i Guàrida (1859 - 1909)

Va neixer a Alella i va morir executat a BCN.

Era un pedagòg de tendència anarquista. Com a pedagòg era molt crític amb l'ensenyament públic i creia que havia de ser més racional i científic.

Era un personatge molt influent i amb projecció europea (sobretot a França i Bèlgica).

Va obrir una escola a BCN el 1905 que es va dir "La escuela moderna". No èra una escola que impartia eduació anarquista, però s'hi ensenyaven els socialismes. Aquest fet a l'estat no li agradava perquè creia que era una escola per formar anarquistes.

Es van crear escoles modernes en altres pobles de Catalunya.

La setmana tràgica va ser l'excusa que va utilitzar l'estat per condemnar-lo i executar-lo. L'afusellament de Ferrer i Guàrida va tenir ressò internacional i es va tornar a criticar molt a Espanya, igual que en el procés de Montjuïc.


Conseqüències :
El partit de Lerroux, el Partido Radical Republicano creat el 1901, desapareix.
Solideritat obrera es disol, ja que la situació de'ls va escapar de les mans. Els republicans i els socialistes no eren anticlericals i tampoc tots els anarquistes.
Al 1910 neix la CNT, un sindicat d'àmbit estatal.
El moviment obrer, davant les repressions de l'estat s'organitza encara millor i per això neix aquest sindicat d'ideologia anarquista, que està en contacte amb altres sindicats d'Europa.