El sexenni democràtic és inestable politicament però s'hi aconseguiex una gran presa de conscinèncai amb tot el moviment obrer i la Republica. La seva caigua ca acompanyada per una crisi financera i econòmica.
La societat reclama estabilitat política. Hi ha un sector de pensadors que busquen una forma d'aconseguir aquesta estabilitat. Aquests pensadors eren majoritàriament conservadors. El seu cap era Antonio Cánovas del Castillo, que considerava que primer calia restaurar la monarquia borbònica de la mà del fill d'Isabel II, Alfons XII de Borbó.
Calien tambe uns partits polítics que representesin el poble. Un partit d'esquerres que englobés tots els obrers (republicans, comunistes, etc) i un partit de dretes que englobés els liberals moderats i els conservadors.
Van sorgir el Partit Liberal (PL) i el Partit Conservador (PC)
Aquests dos partits s'havien d'anar turnant de forma pacifica el govern cada 4 anys. Aquest sistema de partits turnats s'anomena Sistema Bipartidista
El PSOE, el Partit Republicà, el Partit Carlí i els Partits nacionalistes no accepten el sistema bipartidista i no hi participen.
Perque aquest sistema funcioni s'implanta una falsa democràcia. (FRAU ELECTORAL)
Alfons XII accepta restaurar la monarquia i accepta el sistema bipartidista amb el Manifest de Sadhurt.
Al 1885 Cánovas (lider del PC) i Sagasta (lider del PL) fan el Pacte del Pardo, on acorden la falsa democracia. Aquest pacte no es va fer per escrit fins aquesta data, però abans ja s'havia acordat de forma no escrita.
Mor Alfons XII i comença la regència de Mª Cristina al 1885. És un moment incert i es tem un cop d'estat, per aquest motiu es decideixen a fer el Pacte del Pardo, per si de cas es feia un cop d'estat.
Al 1876 es fa una nova constitució, que serà vigent fins el 1923.
La restauració es basa en l'oligarquia, l'exèrcit i l'església.
L'Església torna a tenir una posició important dins l'estat i també té molta presència social a través de les escoltes. Ha de garantir l'ordre públic, és a dir, erradicar els socialismes. Per aquest motiu proliferen els centres educatius d'ordres religioses. Com que França expulsa totes les ordres del seu territòri, aquestes emmigren cap a Espanya. L'Església tambe recupera pes ideològic i marca els valors de la societat un altre cop.
L'exèrcit continua essent indispensable, no pels cops d'estat sinó per les guerres colonials i la repressió als socialismes. En aquella època, la política i l'exèrcit estaven molt relacionats.
L'Oligarquia, són les classes dirignets, tant nacionals com locals que donen suport al caciquisme per tal d'aconseguir estabilitat.
Al 1898 hi ha la pèrdua definitiva de les Colònies d'Ameèrica i les Filipines (Cuba i Puerto Rico).
És viscut d'una forma molt dramàtica, tant per l'estat com per la societat. Els imperis colonials donaven molt de prestigi internacional.
El procés de pèrdua de les colònies comença amb la Guerra del Francès (1808) i es realitza el 1898.
Al 1808 les classes dirigents de l'Amèrica colonial (Criolls) inicien un procés d'independència com havien fet les colònies angleses el 1776. Algunes d'aquestes colònies volen la independència, i n'hi ha que només volen autonomia, per això no s'uneixen entre elles com passa a America del nord.
És una guerra intermitent.
Tnat l'estat absolutista com l'estat liberal es neguen a cedir la independència ni l'autonomia a les colònies.
Els motius de l'estat liberal són els següents:
- Pèrdua de prestigi internacional
- Pressió de la burgesia catalana per conservar el mercat protegit de les colònies
L'exèrcit espanyol està permanentment a Amèrica i per això hi ha una resistència per part de la poblacio civil a anar a la guerra colonial. Si es paguen 1500 pesetes es pot evitar anar a la guerra, per això nomes les classes obreres sense recursos econòmics no poden escapar-se i això provoca mal estar social.
GUERRA DE CUBA (1895-1898)
Liderada per un polític cubà (Jose Martí). El general Valeriano Weyer defensa Espanya.
Cuba rep ajuda dels Estats Units.
Espanya va fer una campanya patriòtica bèl·lica amb l'objectiu de que els nois jornalers anessin a la guerra de forma voluntària.
Espanya perd la guerra.
Al 1898 es fa el Tractat de Pau a París, entre Espanya i els Estats Units. En aquests tractat Espanya cedeix la independència a Cuba, transposa l'administració de Puerto Rico a Estats Units i ven les Filipines a Estats units.
Conseqüències de la guerra :
- Pèrdua de vides humanes
- Pèrdues econòmiques per Catalunya, ja que perd el mercat protegit
- Consolidació de la conquesta del mercat espanyol.
- Crisi cultural i social.
Neix un moviment cultural i social molt crític amb la forma d'estat i que qüestiona i analitza el que ha passat a Espanya i hi busca solucions. És el Regeneracionisme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada