BIOLOGIA - Difusió i Osmosi

• DIFUSIÓ 

Propietat física.

Barreja íntima entre dos fluids( tant líquids com gasosos) o entre un fluid i una substància sòlida, de forma que les partícules d'un es reperteixen uniformament entre les de l'altre. La causa d'aquesta barreja és el continu moviment en que es troben les partícules dels fluids.

Té molta importancia biològica perquè permet l'intercanvi de petites molècules a través de membranes biològiques, com ara O2 o el CO2

Les molècules passen a través de la membrana, procedents de la solució més concentrada a la menys concentrada, i es para el procés quan les dues concentracions de banda i banda de la membrana estàn igualades. 

• OSMOSI :

Propietat física.

Pas de molècules d'aigua a través d'una membrana semipermeable que separa dues dissolucions de diferent concentració.

concentració d'una dissolució = nombre de partícules / volum de dissolvent

L'aigua sempre es desplaça des de la dissolució diluïda a la més concentrada, fins que s'equilibren les concentracions.

 Les plantes que poden viure en medis salins en són capaces perquè acumulen una concentració de sals més elevada que la concetració del medi.

• Medi molt concentrat : medi Hipertònic
• Medi poc concentrat : medi Hipotònic
• Medis igual de concentrats separats per una membrana biològica : medi Isotònic

En els medis isotòncs no s'hi produeix ni difusió ni osmòsi.

Plasmòsi : Lisi de la membrana plasmàtica tan per si es tranca per excés d'aigua en el medi intern com per falta d'aigua en el medi intern. Les cèl·lules vegetals són turgents, no poden patir una plasmòsi perquè tenen la paret cel·lular que les protegeix.

BIOLOGIA - Sistemes tampó

Són sistemes aquosos que tendeixen a impedir la variació de pH quan s'hi afegeixen quantitats moderades d'àcid o de base. Són de gran importància biològica ja que els enzims i les proteïnes són molt sensibles als canvis de pH.
L'activitat metabòlica ot provocar canvs de pH que són contrarrestats per aquests sistemes tampó.
No poden contrarrestar el pH de forma il·limitada. Tenen un límit.
Aquests sistemes estàn compostos per sals minerals.

COMPONENTS D'UN SISTEMA TAMPÓ (ST)

HA  +  H2O  <--->  H30(+)  +  A(-)

HA : àcid conjugat

H3O(+) : ió hidroni

A (-) : base conjugada

 [ OH (-)]  :     HA  <-- H3O(+)  + A(-)   L'àcid conjugat es dissocia i allibera protons que neutralitzen els hidroxils.

[H3O(+)]  :   HA --> H3O(+)  +  A(-)      La base conjugada accepta els protons i forma un àcid conjugat.

Els dos exemples de sistemes tampó que hi ha a continuació actuen en pH propers a 7

Sistema tampó Fosfat:

És un sistema tampó molt important i eficaç en canvis de pH del medi intracel·lular.

ió hidrogenfosfat <--> ió monohidrogenfosfat

       H2PO4 (-) <--> H30(+)  +  HPO4 (2-)

[OH(-)]  :  H2PO4 (-) --> H3O(+)  +  H3PO4 (2-)  

[ H3O(+)] : H2PO4(-) <-- H3O(+)  +  H3PO4(2-) 





Sistema tampó Bicarbonat :

àcid carbònic <--> anió hidrogencarbonat (bicarbonat)

H2CO3 <--> H3O(+)  +  HCO3(-)

[H3O(+)]  :  H2CO3 <-- H3O(+)  +  HCO3(-)

                  

                   H2CO3 --> CO2 + H2O

[ OH (-)] : H2CO3 --> H3O(+)  +  HCO3 (-)

Quan els quimioreceptors del sistema circulatori sanguini detecten un augment de la concentració de CO2, envien un impuls nerviós al Centre Respiratori del Bulbraquidi, i aquest fa augmentar a freqüència respiratòria per tal d'eliminar aquest excés.

HISTÒRIA - La Setmana Tràgica (1909)

Va tenir lloc a BCN, l'última setmana de juliol del 1909. Els enfrontaments entre les classes populars barcelonines i l'exèrcit van durar aproximadament deu dies.

Causes immediates :

• Negativa dels reservistes a embarcar al port de Barcelona cap a la guerra del Marroc.

Els reservistes són nois civils que estan obligats per llei a defensar la pàtria i que no poden eximir-se d'aquest deure. Si es paguen 1500 pesetes es pot eximir d'anar a la guerra, per això acostumen a anar-hi les classes populars que no poden permetres pagar aquests diners. 

En aquells moments hi havia la guerra del Marroc  o també anomenada Guerra d'África (1905-1925)

Solideritat obrera va declarar vaga general pel dia 26, que era el dia de l'embarcament, en la qual no només havien de participar els afectats per l'embarcament sinó tots els obrers. Era un assaig de revolució i tenia l'bjectiu de pressionar el govern.

Solideritat obrera intenta organitzar els fets, però en realitat la setmana ràgica es va organitzant sobre la marxa, en funció de com van evolucionant els fets.

Causes de fons :

• Revolta de persones de condició humil contra les classes ben estants.

Hi ha l'objectiu de canviar la situació d'explotació de tants i tants anys i la desigualtat social del sistema capitalista.

De revoltes d'aquest tipus durant els 30 primers anys del segle XX n'hi ha moltes.

Els més radcals que participen en els fets són els que protagonitzen les cremades d'edificis eclasiàstic i maten capellans i monjes. Molts són Lerrouxistes.

Durant aquesta setmana es cremen aproximadament 80 edificis religiosos. També es una revolució anticatalanista ja que el catalanisme és vist com una cosa burgesa.

Hi ha més d'un centenar de morts i milers d'empresonats. El govern actua igual que en el procés de Montjuïc, amb repressió indescriminada i càstig exemplar. És considerat culpable dels fets de la setmana tràgica Francesc Ferrer i Guàrida, que és executat l'octubre de 1909. Ell no va organitzar-ho. Com s'ha dit abans, la setmana tràgica és esponània.

Aquests alderulls també es van donar en altres ciutats, no només a BCN. Els obrers es van fer amos del carrer a la força. Aquesta imatge es va tornar a repetir durant la guerra civil espanyola.

• Francesc Ferrer i Guàrida (1859 - 1909)

Va neixer a Alella i va morir executat a BCN.

Era un pedagòg de tendència anarquista. Com a pedagòg era molt crític amb l'ensenyament públic i creia que havia de ser més racional i científic.

Era un personatge molt influent i amb projecció europea (sobretot a França i Bèlgica).

Va obrir una escola a BCN el 1905 que es va dir "La escuela moderna". No èra una escola que impartia eduació anarquista, però s'hi ensenyaven els socialismes. Aquest fet a l'estat no li agradava perquè creia que era una escola per formar anarquistes.

Es van crear escoles modernes en altres pobles de Catalunya.

La setmana tràgica va ser l'excusa que va utilitzar l'estat per condemnar-lo i executar-lo. L'afusellament de Ferrer i Guàrida va tenir ressò internacional i es va tornar a criticar molt a Espanya, igual que en el procés de Montjuïc.


Conseqüències :
El partit de Lerroux, el Partido Radical Republicano creat el 1901, desapareix.
Solideritat obrera es disol, ja que la situació de'ls va escapar de les mans. Els republicans i els socialistes no eren anticlericals i tampoc tots els anarquistes.
Al 1910 neix la CNT, un sindicat d'àmbit estatal.
El moviment obrer, davant les repressions de l'estat s'organitza encara millor i per això neix aquest sindicat d'ideologia anarquista, que està en contacte amb altres sindicats d'Europa. 

HISTÒRIA - Regeneracionisme (1898)

Moviment cultural i social que neix a Espanya el 1898 com a resposta a la crisi per la que està passant el país.

Fa una reflexió profunda sobre les causes de la decadència d'Espanya. La pèrdua de Cuba i les Filipines fa evident que el país està en decadència i a partir d'aquest moment el moviment es fa molt present en la societat i els mitjans de comunicació.

Proposa solucions als problemes perquè considera que Espanya és decadent en tots els aspectes possibles. 

Té com a gran referent Europa.

Forma part de nacionalisme espanyol

Es parla d'Espanya com d'un ésser humà, i s'utilitzen termes sanitaris ja que segons aquest moviment "Espanya està malalta".

És un moviment molt crític amb el caciquisme, i realment erosiona molt el sistema de la restauració, el qual entra en crisi el 1902 i acaba al 1923.

• Antonio Cánovas de Castillo ( Màlaga 1828 - País Basc 1897)

Polític i escriptor, llicenciat en dret.

Va participar en el cop d'estat del 54 pel bienni progressista. En aquest període va tenir càrrecs importants.

Amb el temps va anar derivant cap el conservadorisme. Va ser el gran mediador en la restauració monàrquica, i el cap de govern. 

Líder del Partit Conservador.

Va morir assassinat per un anarquista.

• Mateo Sagasta (1827 - 1907)

Polític i escriptor. De formació, enginyer de camins.

Va participar en el cop d'estat del 54 pel bienni progressista i va tenir diversos càrrecs en aquest període, juntament amb Cánivas.

Va ser cap de govern durant els anys de regència de Mª Cristina (1885)

Es va mantenir progressista.

Va ser el líder del Partit Liberal

• Francisco Silvela (1845 - 1902)                                                                                         

Polític i escriptor conservador. Pertanyia a una família important en l'alta política espanyola. Va estudiar dret, i substitueix Cánovas com a líder del partit conservador quan aquest mor. Va publicar moltes obres a través de la premsa.

• Joaquín Costa (1846 - 1911)

Polític i escriptor. Va militar en la via progressista. Va ser un dels màxims dirigents del regeneracionisme. Era molt crític i creia que la revolució s'havia de començar des de dalt, per les classes polítiques.

Va estudiar dret i provenia de família humil.

Va publicar diverses obres.

LITERATURA CATALANA - Mirall Trencat (Part 2)

Comença amb una frase d'un poeta anglès preromàntic William Blake. La paraula clau de la cita és Tristeses. Aquesta cita introdueix el que serà el tema general de la segona part, que d'una banda és la decadència familiar i de l’altra les penes i les morts que acabaran desfent la família.

La primera part tenia un ordre cronològic, un temps real. A la segona part hi ha dos temps diferents. El temps exterior, que continua estant ordenat, i el temps interior dels personatges (sobretot la primera generació). Aquest segon temps comença a tenir un paper molt important. Es podria dir que són els records.

A nivell d'estructura de capítols, consta de 21.

Capitol I - III

Introdueixen la segona part. El I i el II presenten un personatge que és el notari Riera per primera vegada focalitzat, i a partir dels seus records coneixem detalls de la història d'amor que ja s'ha acabat entre ell i Teresa. Al llarg d'aquests dos capítols hi ha molts objectes i moments simbòlics. com va començar la relació entre ells dos. Sabem que Eulàlia va endevinar la relació.

p 200 : Reflexiona des de la vellesa sobre el que ha estat la seva vida i el seu amor.

És una novel·la feta des de l’òptica de la vellesa.

El motiu de la visita del notari a Teresa és la modificació del testament.

En el III, es focalitza en un personatge secundari, el professor de piano. A més de les minyones, l'allunyament de l'acció el fan també la senyoreta Rosa i el professor de piano.

En aquest capítol descobrirà qui és la mare de Maria (es desvetlla el secret).

Capítol IV – VI

Focalitzen a l’Eladi, l’Armanda i l’Eulàlia. Cadascun d’ells amb les seves angoixes, els seus records i el seu passat.

En en capítol IV es la relació entre Eladi i una minyona. Ell reprodueix l’escena de la nit de noces moltes vegades amb diferents minyones (petó al peu de Sofia)

L’avellana que ell agafa i es posa a la butxaca, que és petita i que dins no hi ha res simbolitza la seva relació amb les dones.

En el capítol V sabem que Armanda és la única minyona que obté un regal d’Eladi. Les arracades són el símbol de la relació entre ells.

La senyoreta Rosa sempre ha volgut ser amant del senyoret Eladi.

En el capítol VI coneixem la història de l’Eulàlia. Queda vídua d’en Rafael, que l’assassinen en l’època del pistolerisme (1917-1920) i que finalment ella troba l’amor definitiu en el seu cunyat Quim. El Tartuf de Molière simbolitza la relació entre ells dos.

Hi ha una mena de premonició negativa sobre Maria, amb la seva mirada. Eulàlia diu que la veu una mica diabòlica, capaç de tot.

 Capítols VII- IX

L’autora ens posa al dia amb la Sofia, i a través d’un personatge secundari introdueix el que serà l’inici de la tragèdia familiar.

En el capítol VII Sofia ha anat escalant posicions en la casa i se sent la mestressa de tot. És un personatge que simbolitza el diner i el poder (materialisme).

Sabem que quan van adoptar Maria va intentar captar el seu amor per tal d’allunyar-la d’Eladi.

A través de Sofia sabem que a Eladi li agrada llegir Proust.

El capítol acaba amb una anticipació del que passarà a continuació.

En el capítol VIII la senyoreta Rosa, després de tres mesos, està a punt de marxar de la casa. Recorda els anys plens de frustracions allà. Mai va ser l’amant d’Eladi, no es casarà amb Marcel. Els nens s’han burlat d’ella sempre i per tota la frustració que ha viscut decideix venjar-se. Parla amb Eladi sobre la relació entre Ramon i Maria.

En el capítol IX Eladi decideix anar a buscar els seus fills que estan d’estiueig a la platja amb uns amics, però és tan mediocre i té tanta poca personalitat que és incapaç de plantar cara als problemes i acaba tornant a casa.

P 241-242 Reflexió de l’Eladi en estil indirecte lliure (visió decebedora de la vida)

Capítols X – XII

Veiem per una banda, en el X la passió i l’enamorament de Ramon i Maria, i en els dos següents capítols la confessió de la veritat i l’incest es posa en evidencia que s’han de separar i es posa en evidència també la tragèdia que vindrà.

El capítol X està escrit en estil indirecte lliure i també te molts fragments de monòleg de Ramon, focalitzat en ell. Veu a Maria com a Venus. Hi ha el sentiment de gelosia cap a Marius (amic dels germans).

P 247 Recorda en Jaume quan eren petits i el veu juntament amb Marius com l’enemic de la parella que formen Ramon i Maria.

Maria treu la casa de nines. És el final de la infantesa, quan ella descobreix l’amor.

El capítol XI està focalitzat en Ramon. S’acomiada de tota la casa i s’emporta amb ell el cos sense cap del senyor de la casa de nines. Marxa a casa de Marina Riera.

En el capítol XII Maria descobreix que són germans i s’acomiada de tota la casa, ressegueix el viatge que fa Ramon en despedir-se també

Capítols XIII – XV

En el capítol XIII Eladi va a veure el notari Riera per exposar-li la situació i el motiu es que el notari dongui diners al seu fill Ramon. Eladi és incapaç d’enfrontar-se al seu fill i no el va a veure mai. Riera s’adona de com n’és de mediocre Eladi i sent pena per Teresa.

En el capítol XIV Maria determina acabar amb la seva vida, i tot el capítol és un altre camí que fa a través del jardí, de la casa i de la sala de l’àvia. Apareixen símbols com la forca, el braçalet, la foto de Lady Godiva i finalment va a la teulada on anaven amb Ramon i es llança com si es llances al mar.

L’aigua i el mar són símbols de la mort en tota la novel·la.

En el capítol XV, una minyona descobreix la sang en el llorer.

En llorer és un símbol de mort i també d’immortalitat.

                                        

Capítols XVI - XVIII
El comiat de Maria
En el capítol XVI es focalitza Armanda a través de Sofia. Armanda recorda els detalls de la mort de Maria, Recorda un moment del passat, quan Maria va voler agafar un ganivet per matar a la seva mare.
Sofia s'alegra de que mAria hagi mort, i Eladi està vençut. Sofia crema les cartes de Lluís Roca.
El capítol XVII està centrat en la llosa. Eladi ja no llegeix, només crema els retrats d'en Ramon i la Maria. Fa fer una llosa de marbre per posar al peu del llorer per recordar a Maria.
Remanant la llibreria troba el diari de Valldaura, on hi ha escrit que Valldaure veu el seu món com una bola d'or, que estima a Bàrbara i odia haver desviat l'amor de Teresa.
En el capítol XVIII es torna a insistir en el costum que té Eladi d'espiar a les minyones.


Capítols XIX - XXI
En el capítol XIX, Eladi mor d'una forma extranya, amb una ampolleta buida.
Armanda sempre li ha estat fidel.
A Sofia no li sap greu la mort del seu marit.
En el capítol XX, Sofia llença l'ampolleta d'Eladi. Mesos després, en el lloc del peu on Eladi li havia fet un petó a la nit de casats, li surt una taca, que simbolitza la vida de casats tan buida d'amor que van tenir.
El capítol XXI és el capítol dels somnis. S'anuncia com serà la tercera part.
S'expliquen dos somnis, el de Teresa, en el qual apareixen Miquel Masdéu, Salvador i el notari Riera, i el d'Armanda, en el qual hi ha un angel que és Eladi.

NADA - I Parte

X . 1939 - II . 1940

La acción es lineal aun que a veces hay flashback de los personajes al pasado.

• Describe la llegada de Andrea a BCN y la integración a la familia.
• Las características de los distintos personajes de la familia.
• La relación entre Andrea y Angustias, la cual asume el papel de tutora de la joven y le controla el dinero y la vida.
• Se conocen bastantes detalles de la historia de amor entre Angustias y Jerónimo Sanz, hasta la decisión final de Angustias de ingresar en un convento.
• Conocemos brevemente el ambiente de la universidad y de los amigos de Andrea, concretamente Ena. Es, precisamente, porque Andrea hace un regalo a Ena (el pañuelo) que hay un grave conflicto familiar.
• También se conoce las relaciones de violencia entre Juan y Gloria.
• Se conoce el pasado de Juan, Román y Gloria durante la guerra civil (triangulo amoroso)

El capitulo 4 está escrito con una técnica teatral, no como una narración. Es el dialogo entre Gloria y la abuela cuando Andrea está enferma.

Hay algunos elementos que adquieren un significado simbólico:

• Duchas de agua fria de Andrea : necesidad de purificarse de el entorno que le rodea
• Cuadro de los lirios morados que Román pintó a Gloria : Los lirios simbolizan el pasado feliz que se ha roto a pedazos.
• Dios Xochipilli: Representa a Román. Es el dios azteca de la maldad, la perversidad y la locura.

Andrea siente fascinación por Román.

LITERATURA CATALANA - Mirall Trencat (Part 1)

Consta de 18 capitols.
Expliquen la història ordenada cronològicament i ens presenta les tres generacions protaginistes de la novel·la, i també ens presenta la puixança familiar dels Valldaura. Acaba amb la tragèdia que anunciarà els esdeveniments de la segona part.
S'obre amb una cita literaria d'un escriptor anglès del s.XVIII.
" Jo també t'honoro, Elisa, per guardar els secrets de les coses"
El secret és l'eix fonamental que mantidrà bona part dels personatges.

Capitol I - III
Formen una unitat. En els dos primers s'ens presenta la Teresa Goday i en Salvador Valldaura en les seves vides anteriors, i en el tercer s'explica la seva unió.
El capítol I se situa a BCN, a principis de s XX. Presenta la protagonista Teresa, amb el seu primer marit, que l'ha tret del seu món de pobresa i coneixem el primer secret, el fill que Teresa ha tingut amb un altre home, i que farà que ella vengui la joia de valor.
Hi apareixen dos objectes importants:

• Armari japonès: símbol de la relació amb en Nicolau (el primer marit)
• Perla grisa: joia que Teresa veu a la joieria.

El capítol II se situa a Viena i ens presenta a Salvador Valldaura, no ens el descriu físicament pero sabem els seus sentiments per una violinisa, la Bàrara, de qui està enamorat. Una noia que va vestida negre i que tapa el mirall per no veures-hi reflectida. Es suicida llançant-se a l'aigua (relació amb la mort d'Ofèlia a Hamlet).

A la Bàrbara s'hi associen :

• Les violetes
• Les copes verdes amb el peu rosa

A la pàgina 52 s'utilitza l'anticipació (prolepsi).

El capítol II acaba quan Salvador torna a BCN i el germà de Quim, en Rafael, li presenta la Teresa.

Una de les tècniques més freqüents de presentació de personatges a Mirall Trencat és esmentar un personatge que més endavant serà molt important (anticipació).

Fa servir el punt de vista (narrador) omniscient limitat. El narrador està fora, sap tota la història però només focalitza en un personatge. La realitat en 3ra persona però limitat a Valldaura.

Al principi del capitol II, Mercè Rodoreda fa servir la omnisciencia absoluta i ens fa una anticipació.

Tècnica de diàleg. Smepre forma part de la narració però amb estil directe i només està marcat per les cometes.

A la pagina 55 a vegades també s'introdueix amb aquesta tècnica del persnatge (monòleg/sol·loqui)

El capítol III Salvador Valldaura i Teresa Goday, descriu la trobada, el festig i el casament d'aquests dos principals representats de la primera generació. 

Coneixem més objectes relacionats amb ells.

• Violetes que Salvador regala a Teresa per equivocació.
• El domino de seda de la festa de cap d'any
• El vano amb la pima verda pintada que Eulàlia dona a Teresa.
• Els lliris blancs.
• La flor de la pomera.

El vano i els lliris representen l'enamorament de Teresa i Salvador, i la flor de la pomera representa el moment culminant de la relació entre ells dos.

Optica limitada per Salvador i Teresa

Ella ja sap la història de Viena amb Bàrbara.

Apareix la botiga de Terenci Farriols.

Capítols IV - VI

Es presenta l'espai físic on es situarà la novel·la ( casa, jardí i llorer).

Inici de la segona generació.

Capítol IV

S'explica la compra de la orra a St Gervasi. Es descriu la torra. 

Hi ha omnisciencia limitada però no a un sol personatge sinó entre Teresa, Valldaura i Fontanills (el que els ven la casa)

Hi ha una gran descripció de el jardí 

• La bassa d'aigua envoltada d'heures negres ( mal auguri)
• Els cedres centenaris
• El parrupeig de les tortores que no s'aconsegueixen veure

Fontanills els proporciona les roses ( que son el símbol de Teresa)

Al final de capítol, Teresa acaba de tenir a Sofia.

Capítol V

Explica una anecdota concreta, la tempesta que parteix el llorer en dos. No te significat ni simbolisme fins el capítol XIV de la segona part.

La Teresa recorda la perla grisa que havia regalat a Salvador (la perla grisa que veu a la joieria  de Begú en el primer capítol). És un objecte preuat que relaciona amb els homes que Teresa estima.

En el jardí hi ha peixos vermells, faisans i paons.

• El paó : Simbol de Teresa. Bellesa exuberant. ( les plumes dels jerro que a Jaume li agrada tocar)

Anselma (cuinera) parla per primer cop de l'Armanda, que fa la primera comunió (presentació de personatges).

Capitol VI

Dona més detalls de Joaquim Bergedar, i presenta un ambient de la buregeia barcelonina com és el Liceu.

Tmbe es presenta al notari Riera.

Salvador no ha pogut oblidar a Bàrbara. 

El matrimoni s'està distanciant

L'Eulàlia confes a a Teresa que la culpa de la mort de Bàrbara la va tenir Joaquim i es pot descobrir que l'Eulàlia té gelos de Teresa i que li dol haver-li presentat a Valldaura.

La Sofia té ullets de japonesa.

Teresa No suporta a Joaquim perquè li recorda la història de Viena. 

El capítol acaba amb la proposta de Joaquim de comprar la masia de Vilafranca. Alvador hi està d'acord.

CAPITOLS VII - IX

Presenta 3 personatges o tipus de personatges.

• Jesús Masdeu : fill il·legitim de Teresa
• Eulàlia : la xafarderia
• Les minyones : que representen el contrast amb el món dels senyors.

Capítol VII

Han passat 10 anys des de l'inici de la novel·la. 

Es focalitza en Jesús Masdeu, amb narrador limitat.

Quan arriba a la casa es troba a Sofia. (contrast entre els dos mons, el present i el passat)

Entra a la sala i hi veu el gerro amb les plomes de paó i l'armari japonès. Té la mateixa mania que Teresa de tocar les coses.

A la pagina 96 hi ha un pensament en estil indirecte lliure.

Consisteix en que el narrador en tercera persona entra en el pensament del personatge i explica el que pensa però sempre en tercera persona, mai en primera.

El capítol acaba amb una anticipació de Jesús, de que tornaria moltes vefades a aquella casa i que sempre sentiria un gust agradolç en tornar-hi.

Capítol VIII

Descriu una trobada de les dues amigues (Teresa i Eulàlia) en el jardí, on parlen de detalls sense importancia.

En el fons l'Eulàlia, que intueix que la Teresa  i el notari Riera són amants, vol provocar que ella l'hi expliqui.

Detalls dels que parlen :

• S'ha casat la germana del notari Riera
• La dona del notari Riera es diu Constància. Aquesta dona és l'antitesi de Teresa.
• La Sofia té un amic que es diu Lluiset Roca i que està enamorada de Salvador Valldaura, el seu pare.
• En Rafael té problemes a la fàbrica ( epoca del pistolerisme)
• El joier Begú ha mort.

Està escrit en l'objectivisme narratiu. Tipus d'omnisciència que nomes descriu l'exterior (converses, reaccions externes dels personatges, etc), no hi ha part psicològica.

Capítol IX

Es focalitza en les minyones. 

El fet que aguns capítols estiguin protagonitzats per personatges secundaris serveix per distanciar-se dels fets i per prsentar-los amb una òptica objectiva i diferent a l'habitual. També serveix per introduir informacions importants e la novel·la.

Aquest capítol està fet a partir de l'omnisciencia limitada de l'Armanda (presentada en el capítol de la tempesta), que comença a tenir un paper importnat en el món del servei.

S'esmenta el senyoret Eladi Farriols, que festeja amb la Sofia i totes les minyones n'estan enamorades.

La Teresa arriba quan les minyones estan treient el vestit del carnaval, objectes que li porten un gran record, i s'emporta el vano de la poma, qe forma part dels objectes personals de la Teresa. 

Tècnica d'expedient narratiu.Quan es presenta un personatge i s'ens explica qui és, que fa, quan entra, etc. En aquest cas el personatge és Armanda..

La referència a Eladi és el pas cap a la segona generació.

Capitols X - XII

Se situen ja plenament en la segona generació. En concret Eladi, Sofia i Lady Godiva.

Capítol X

és un capítol de presentació de l'Eladi, amb focalització en ell, expedient narratiu. És descriu a com un personatge molt guapo, passiu, mediocre, amb feblesa per les artistes. 

A dins del capítol hi ha un flaixback on s'ens explica com Elad i Sofia es van coneixer.

Quan Eladi va a casa de la Sofia es produeix una escena amb Salvador, on ell el veu com un mediocre. Salvador continua amb el record de Bàrbara, Viena, música i violetes.

Un any i mig després d'això, Eladi es declara a Sofia i poc després mor Salvador.

El final de capítol hi ha omnisciencia absoluta.

Capítol XI

Descriu la relació afectuosa i d'amor que tenia Sofia amb el seu pare, i l'odi que sentia per la seva mare (gelosia). 

Té dues parts. La primera és un llarg flaixback de quan ella era petita i ens descriu les relacions entre pare i dilla amb alguna informació important.

A la pagina 121 , Valldaura recorda fins el final a Bàrbara.

La Sofia fa un ram de violetes.

La perla gris l'encarrec que li fa al pare per quan es mori.

A la segona part s'explica el present. El pare és mort, han tornat del notari i se ella se sent enganyada pel pare qui l'hi havia promes tota l'herència.

Capítol XII

Focalitzat en l'Eladi, que està a la cambra de Lady Godiva.

Ell té problemes de fetge. 

• La bombolla que hi ha al vidre de la finestra : Símbol que el lligarà amb l'amor i el secret de Lady Godiva.

Coneixem el contrast entre Sofia (freda i seca) i Pilar (o també anomenada Lady Godiva que és dolça) 

S'ens explica com es cneixen, etc.

Al final del capítol Eladi sent un mal estar, una intuició de que alguna cosa no va bé.

Lady Godiva està embarassada.

Capitols XIII - XV

Hi ha el casament d'Eladi i Sofia, i el pas a la tercera generació.

Capítol XIII

El pintor Masdeu (Jesús) torna a apareixer i la seva aparició ens permet objectivar l'història.

Es caracteritza el fill ilegitim de Teresa com un pintor medicre. Sabem que la seva madrastre no l'estimava i que ell estima a Teresa (vincle de sang).

Capítol XIV

Focalitzat en Sofia.

A la pagina 137 hi ha el casament de Sofia, i es mostra com Teresa i el notari Riera són amants (se'ls nota).

La Sofia rep un parell d'avisos de que Eladi pot ser perillos o pot tenir alguna història secreta. Un avis és de l'Eulàlia, i laltre el veu ella mateixa quan es fixa com es mira les minyones.

La Sofia vol sotmetre a Eladi, el fa agenollar i besar-li el pei i Eladi li confesa que té una filla ilegitima. Després ella surt al jardí. Totes les bèsties s'havien anat morint (simbolitza que el món de Teresa està en decadència). La Sofia recorda la frase de l'escriptor anglès que obra la primera part (EL SECRET) A partir d'això, ella decideix afillar-se la Maria (filla de Lady Gidova i Eladi)

Capítol XV

Neixen els tres nens.

Maria (filla de Pilar), sense que Pilar ho sapiga, és adoptada per Eladi. Pilar li posa al bebé una cadena de plata.

El Ramón, primer fill del matrimoni. 

Es nombra a Marina Riera (anticipació).

Neix en Jaume, que és setmesó i molt feble. El dia del seu bateig Teresa queda invàlida i sabrem més endavant que llabors deixa de veure's amb el notari Riera. Ja és una dona gran i està sola.

Capitols VXI - XVIII

Capítol XVI

Focalitzat en les minyones per objectivar els fets que passen a la casa.

Trona a focalitzar en Aemanda.

Sabem que Eladi té passió per les minyones que la mateix Sofia li proporciona. També sabem que Armanda n'és la primera, i que ho és durant anys. Quan Eladi la va abandonar, ella es va resignar i va començar a menjar dolços.

Sabem que el notari Riera ja no visita a Teresa

Sabem que Jaume és el not preferit de Teresa en un flaixback, quan Maria tenia 3 anys i Teresa descobreix que és filla de l'Eladi.

Capítol XVII

Practicament tot el capítol està focalitzat des de l'opica de Jaume.

A més a més hi ha dos temps, el present (darrera les cortines i la mort de Jaume) i els diferents flaixbacks de Jaume.

El lloc preferit dels nens no és la casa sinó el jardí, l'espai simbòlic dels nens.

Al llarg del capítol apareixen elements simbòlics:

• La basa d'aigua fosca
• L'heura negra
• El vi que Teresa l'hi dona a Jaume
• Les plomes de paó del guerro
• Les tortores que se senten
• El secret d'en Jaume (capsa dels bitxos)
• El barquet i la fotografia
• La casa de nines que en Jaume descriu en tot detall
• La senyoreta Rosa

Sabem que Maria és molt maca. que Jaume li tira el bracelet al pou, que Maria i Ramon passen una nit a dalt la taulada i que com que Jaume li explica a l'avia l'acaben matant amb la forca.

Estil indirecte lliure d'en Ramon que ja ens explica la passió que sent per Maria. 

Fragment poètic i entre estil indirecte lliure i monòleg.

Capítol XVIII

Tortora a la finestra (símbol de mal auguri)

La Teresa recorda la perla grisa de que li dona a Amadeu Riera després de la mort de Salvador

 Armanda i Teresa descobreixen que Jaume no ha port per accident ofegat a la bassa.

HISTÒRIA - La Restauració (1874-1898)

Cop d'estat dels moderats al desembre de 1874, cau la Primera Republica.
El sexenni democràtic és inestable politicament però s'hi aconseguiex una gran presa de conscinèncai amb tot el moviment obrer i la Republica. La seva caigua ca acompanyada per una crisi financera i econòmica.
La societat reclama estabilitat política. Hi ha un sector de pensadors que busquen una forma d'aconseguir aquesta estabilitat. Aquests pensadors eren majoritàriament conservadors. El seu cap era Antonio Cánovas del Castillo, que considerava que primer calia restaurar la monarquia borbònica de la mà del fill d'Isabel II, Alfons XII de Borbó.
Calien tambe uns partits polítics que representesin el poble. Un partit d'esquerres que englobés tots els obrers (republicans, comunistes, etc) i un partit de dretes que englobés els liberals moderats i els conservadors.
Van sorgir el Partit Liberal (PL) i el Partit Conservador (PC)
Aquests dos partits s'havien d'anar turnant de forma pacifica el govern cada 4 anys. Aquest sistema de partits turnats s'anomena Sistema Bipartidista
El PSOE, el Partit Republicà, el Partit Carlí i els Partits nacionalistes no accepten el sistema bipartidista i no hi participen.
Perque aquest sistema funcioni s'implanta una falsa democràcia. (FRAU ELECTORAL)
Alfons XII accepta restaurar la monarquia i accepta el sistema bipartidista amb el Manifest de Sadhurt.
Al 1885 Cánovas (lider del PC) i Sagasta (lider del PL) fan el Pacte del Pardo, on acorden la falsa democracia. Aquest pacte no es va fer per escrit fins aquesta data, però abans ja s'havia acordat de forma no escrita.
Mor Alfons XII i comença la regència de Mª Cristina al 1885. És un moment incert i es tem un cop d'estat, per aquest motiu es decideixen a fer el Pacte del Pardo, per si de cas es feia un cop d'estat.
Al 1876 es fa una nova constitució, que serà vigent fins el 1923.

La restauració es basa en l'oligarquia, l'exèrcit i l'església.
L'Església torna a tenir una posició important dins l'estat i també té molta presència social a través de les escoltes. Ha de garantir l'ordre públic, és a dir, erradicar els socialismes. Per aquest motiu proliferen els centres educatius d'ordres religioses. Com que França expulsa totes les ordres del seu territòri, aquestes emmigren cap a Espanya. L'Església tambe recupera pes ideològic i marca els valors de la societat un altre cop.
L'exèrcit continua essent indispensable, no pels cops d'estat sinó per les guerres colonials i la repressió als socialismes. En aquella època, la política i l'exèrcit estaven molt relacionats.
L'Oligarquia, són les classes dirignets, tant nacionals com locals que donen suport al caciquisme per tal d'aconseguir estabilitat.

Al 1898 hi ha la pèrdua definitiva de les Colònies d'Ameèrica i les Filipines (Cuba i Puerto Rico).
És viscut d'una forma molt dramàtica, tant per l'estat com per la societat. Els imperis colonials donaven molt de prestigi internacional.
El procés de pèrdua de les colònies comença amb la Guerra del Francès (1808) i es realitza el 1898.
Al 1808 les classes dirigents de l'Amèrica colonial (Criolls) inicien un procés d'independència com havien fet les colònies angleses el 1776. Algunes d'aquestes colònies volen la independència, i n'hi ha que només volen autonomia, per això no s'uneixen entre elles com passa a America del nord.
És una guerra intermitent.
Tnat l'estat absolutista com l'estat liberal es neguen a cedir la independència ni l'autonomia a les colònies.
Els motius de l'estat liberal són els següents:

• Pèrdua de prestigi internacional
• Pressió de la burgesia catalana per conservar el mercat protegit de les colònies

L'exèrcit espanyol està permanentment a Amèrica i per això hi ha una resistència per part de la poblacio civil a anar a la guerra colonial. Si es paguen 1500 pesetes es pot evitar anar a la guerra, per això nomes les classes obreres sense recursos econòmics no poden escapar-se i això provoca mal estar social.

GUERRA DE CUBA (1895-1898)

Liderada per un polític cubà (Jose Martí). El general Valeriano Weyer defensa Espanya. 

Cuba rep ajuda dels Estats Units.

Espanya va fer una campanya patriòtica bèl·lica amb l'objectiu de que els nois jornalers anessin a la guerra de forma voluntària.

Espanya perd la guerra.

Al 1898 es fa el Tractat de Pau a París, entre Espanya i els Estats Units. En aquests tractat Espanya cedeix la independència a Cuba, transposa l'administració de Puerto Rico a Estats Units i ven les Filipines a Estats units.

Conseqüències de la guerra :

• Pèrdua de vides humanes
• Pèrdues econòmiques per Catalunya, ja que perd el mercat protegit
• Consolidació de la conquesta del mercat espanyol.
• Crisi cultural i social.

Neix un moviment cultural i social molt crític amb la forma d'estat i que qüestiona i analitza el que ha passat a Espanya i hi busca solucions. És el Regeneracionisme

BIOLOGIA - H2O

Compost inorgànic molt abundant en la composició dels éssers vius ( 65% en l'ésser humà)
Moltes propietats i funcions de les biomolècules depènen de la seva interacció amb l'aigua.
Es pot presentar en:

• forma lliure:

- circulant (sang)

- Intersticial ( espai entre cèl·lules i teixits)

- Intracel·lular ( medi intern de les cèl·lules)

• forma lligada : molècules d'aigua convinades quimicaments amb altres biomolècules diferents de l'aigua.

PROPIETATS

1. Polaritat:

• electrons situats asimètricaments, més aprop de l'oxigen que de l'hidrogen.
• és una molècula electricament neutre.
• forma ponts d'hidrogen. cada molecula pot tenir fins a 4 ponts d'hidrogen amb altres molecules d'aigua.

Els ponts d'hidrogen són enllaços molt dèbils que quan la temperatura és inferior a 0ºC queden estables. 

Es poden fer entre aigua i altres biomolecules i també entre biomolecules diferents de l'aigua, tot i que aquestes han de presentar un àtom electronegatiu, com per exemple O, N, F, que s'uneixi a un àtom H que, al seu torn estigui unit per enllàç covalent amb un altre àtom electronegatiu.

Per què s'entengui millor un exemple:

L'estabilitat química de les molècules orgàniques és produïda pels enllaços covalents

Els enllacços dèbils com són els ponts d'hidrogen o les forces de Van der Waals fan possibles les interaccions quimiques. 

Els ponts d'hidrogen uneixen les dues cadenes de DNA entre elles per tal que es puguin separar facilment per dur a terme la duplicació del DNA en la dcisió cel·lular i la producció de RNA.

• Elevada força de Cohesió

- Tendència molt gran a interaccionar entre elles.

- No es poden comprimir gaire. Això és important a l'hora de donar forma a la cel·lula.

- Actua d'esquelet hidrostàtic en diferents éssers vius.

• Elevada Tensió Superficial

- Permet les deformacions del citoplasma de la cèl·lula en processos com á divisió cel·lular, l'endocitosi o la exocitosi.

• Elevada Calor Específica

- Es necessita una quantitat de calor molt gran per elevar la temperatura de l'aigua. Això li confereix una capacitat termoreguladora molt important perquè es necessita una temperatura interna adient per el bon funcionament dels enzims i per dur a temre les reaccios químiques de forma correcta.

• Elevada Calor de Vaporització

- La presencia de ponts d'hidrogen evita que s'evapori facilment. és important pels animals homeoterms perque tenen la temperatura interna molt elevada i si l'aigua s'evapores a menys de 100ºC es deshidraterien.

• Baix Grau d'Ionització

Els enllaços covalents són més forts que els ponts d'hidrogen i és més facil que es trenquin els ponts d'hidrogen que els covalents, per això l'aigua es dissocia molt poc.

FUNCIONS BIOLÒGIQUES DE L'AIGUA

• Dissolvent : les molècules polars es dissolen en aigua, les que són apolars com els lipids no poden.
• Transportadora : transporta molècules i cel·lules.
• Termoreguladora : a causa de l'elevada calor específica
• Bioquímica: pot intervenir en diverses reaccions molt importants com per exemple la fotosíntesi.
• Estructural : a causa de ña tensió superficial i la cohesivitat.
• Mecanica amortidora : flexibitat de les estructures, sinó els teixits es deteriorarien més facilment.

BIOLOGIA - Nivells d'organització de la matèria viva

Marèria abiòtica:

• Partícules subatòmiques
• Àtoms
• Molècules
• Macromolècules
• Complexos supramoleculars
• Orgànuls cel·lulars

Marèria biòtica:

• Cèl·lula
• Teixit
• Organ
• Sistema
• Aparell
• Organisme
• Població
• Comunitat (biocenosi)
• Ecosistema
• Biosfera

Els virus són complexos moleculars, no generen vida pròpia i són estructures ace·lulars.

La matèria viva (biòtica) té sensibilitat, capta estimuls i canvis produits en l'ambient i els dona resposta o els contrarseta. Té una complecitat superior i un alt nivell d'organització i presenta esctructures internes i externes amb funcions específiques. També presenta components moleculars amb funcions específiques. (les proteïnes poden tenir funció energètica, de transport, contràctil, reguladora, estructural, de defensa, etc). La matèria viva té capacitat de nutrició, relació i reproducció degut a la seva sensibilitat. 

Alguns organismes (mamífers i aus) tenen capacitat homeostàtica (reguladora de determinades condicions del medi intern com la temperatura interna).

COMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA VIVA

Els àtoms estan formats per protons (+), electrons (-) i neutrons. 

Les molècules són la unió de dos o més àtoms.

Una substància composta estàformada per dos o més elements químics.

Tipus d'enllaços químics:

• Iònic: atracció electrostàtica entre anió (-) i catió (+)
• Covalent: compartició d'electrons entre els àtoms que formen la molècula. Si aquests àtoms tenen electronegativitat alta o similar formen molècules apolars. Si un dels àtoms atrau mñes els electrons cap a si que l'altre àtoms es forma una molècula dipolar, com per exemple l'aigua. (l'àtom d'oxigen té més electronegativitat que l'hidrogen, així que els electrons estan atrets cap a l'oxigen i aquesta part de la molècula queda amb carrega més negativa que la part dels hidrogen)

Forces intermoleculars: 

• Ponts d'Hidrogen : entre molècules dipolars amb hidrurs (NH3, H2S, H2O, etc)
• Forces de Van der Waals : entre molècules apolars.

ELS BIOELEMENTS

• Primaris : 96,2% de la composició ( C, H, O, N, P, S)
• Secundaris :

indispensables : imprecindibles per la vida cel·lular ( Ca, Na, K, Mg, Cl, Fe, I, etc)

Variables : poden faltar en alguns organismes (Br, Ti, etc)

• Oligoelements : proporció inferior al 0,1% en composició.
• Reguladors : necessàris per l'activitat enzimàtica (Cu, Mg, Zn, Mn, etc)
• Plàstics : a partir d'aquests es produeixen els principals grups de biomolècules ( elements primaris)

PRINCIPIS IMMEDIATS

• Simples : molècules amb un sol tipus d'àtom (O2, N2, etc)
• Compostos : molècules amb dos o més tipus d'àtoms ( H2O, C6H12O6, etc)
• Inorgànics ( H2O i sals minerals)
• Orgànics : (glúcids, lípids, proteïnes, nucleòtids)