Ángel González - Para que yo me llame Ángel González

Para que yo me llame Ángel González,
para que mi ser pese sobre el suelo,
fue necesario un ancho espacio
y un largo tiempo:
hombres de todo el mar y toda tierra,
fértiles vientres de mujer, y cuerpos
y más cuerpos,fundiéndose incesantes
en otro cuerpo nuevo.
Solsticios y equinoccios alumbraron
con su cambiante luz, su vario cielo,
el viaje milenario de mi carne
trepando por los siglos y los huesos.
De su paisaje lento y doloroso
de su huida hasta el fin,sobreviviendo
naufragios, aferrándose
al último suspiro de los muertos,
yo no soy más que el resultado, el fruto,
lo que queda, podrido entre los restos;
esto que veis aquí,
tan solo esto:
un escombro tenaz, que se resiste
a su ruina, que lucha contra el viento,
que avanza por caminos que no llevan
a ningún sitio. El éxito
de todos los fracasos. La enloquecida
fuerza del desaliento ...

BIOLOGIA - Ecologia

Ecologia és l'estudi dels ecosistemes.
Un ecosistema és tota unitat constituïda per dos components, la Biocenosi i el Biòtop.
L'escosistema conegut més gran és la biosfera. La biosfera està composta per tota la hidrosfera, una petita part de la litosfera i fins a 7000 metres en la atmosfera.
El biòtop i la biocenosi interaccionen entre si per formar un sistema estable, en el qual es produeixi un flux circular de matèria i un flux unidireccional d'energia.

• Flux cicrular de matèria: Cicle del Carboni, cicle del Nitrogen, cicle del Fòsfor, cicle del Sofre, cicle de l'aigua.
• Flux unidireccional de l'energia: És ciclic, però una part de l'energia es perd en forma de calor alliberada del catabolisme. La font d'energia és la llum solar, i es transmet d'un ésser viu a un altre en forma d'energia química.

Biocenosi : Conjunt d'organismes d'un ecosistema. És la part biòtica (que té vida). Està formada pel conjunt de poblacions que viuen en un mateix lloc i en un mateix moment.Inclou el conjunt de factors ambientals biòtics. 

(relacions que s'estableixen entre els individus d'una mateixa població i de poblacions diferents).

Hi ha dos tipus de relacions biòtiques, les intraespecífiques, com la reproducció, i les relacions interespecífiques, com la simbiosi i altres.

Biòtop: És la part abiòtica de l'ecosistema. Està format pel medi, el substrat i els factors ambientals abiòtics.

• Medi : Conjunt de substàncies que formen el fluid que envolta els éssers vius. Pot ser aèri o aquàtic.
• Substrat: Conjunt de substàncies que formen la superfície on viuen els éssers vius, ja sigui de forma fixe o desplaçant-se. Està constituit fonemenatlment pel sòl. En alguns casis pot ser l'aigua (alguns insectes). Alguns organismes utilitzen la superfície d'altres éssers vius com a substrat.

El sòl es divideix en horitzons.

- Horitzó A (ric en humus) --> A(sub index 0) : matèria orgànica que encara no s'ha descompost.

                                         --> A (sub index 1) : matèria orgànica transformada en humus.

- Horitzó B: terra rica en sals procedents de l'horitzó A.

- Horitzó C (roca mare) --> C(sub index 1): roca mare més o menys disgregada.

                                     --> C (subindex 2): roca mare fresca.

• Factors ambientals abiòtics : tenen una incidència molt gran en el desenvolumanet de vida en els ecosistemes. També són coneguts amb el nom de variables ambentals abiòtiques. N'hi ha molts, però només estudiarem els principals.

Els organismes poden tolerar fins a un màxim o un mínim aquests factors ambientals, d'aquests limits se'n diuen Límits de tolerància. La amplitud de tolerància és la diferencia entre el valor màxim i el valor mínim que pot tolerar un organisme d'un determinat factor.

El prefix ESTENO s'utilitza per denominar el marge de tolerància estret, i el prefix EURI s'utilitza per denominar el marge de tolerància ampli.

exemple : Un organisme estenoterm és aquell que no pot soportar canvis de temperatura molt exegerats, com serien els animals de sang freda. En canvi, un organisme euriterm és un organisme que resisteix un marge de tempèratura molt ampli, com serien els animals homeoterms o també anomenats de sang calenta.

Els valors d'aquests factors es classifiquen en tres:

• Valors Eugenèsics : aquells valors que permeten l'activitat de l'organisme
• Valors Disgenèsics: aquells valors que no permeten l'activitat de l'organisme però no en causen la mort.
• Valors Letals: aquells valors que produeixen la mort de l'organisme.

    -Temperatura: és un factor abiòtic físic que té una incidència molt important en el desenvolupament de vida. 

A l'interior de les cèl·lules es poden suportar fins a 45 ºC, a partir d'aquesta temperatura les proteïnes es desnaturalitzen, i com a mínim a dintre les cèl·lules es pot tenir una temperatura de 0ºC, a partir d'aquesta temperatura l'aigua es congela.

A l'exterior de l'organisme es poden suportar temperatures més altes i més baixes, sempre que no afecti massa la temperatura del medi intern (animals homeoterms).

A mesura que augmenta la temperatura, es fa possible que es produeixi el metabolisme, ja que tebaixa l'estat activat dels enzims. Però, un augment de temperatura excessiu es perjudicial quan implica la desnaturalització protèica.

En general l'amplitud de tolerància tèrmica que suporten els organismes és més gran en el medi terrestre que en el medi aquàtic, ja que l'aigua és un excelent regulador tèrmic i els organismes no s'han hagut d'adaptar a temperatures extremes. 

Les plantes tenen una amplitud de tolerància tèrmica superior als animals perquè no presenten mobilitat i han hagut de desenvolupar capacitats per resistir temperatures extremes ja que no poden refugiar-se en ambients més temparats.

Hi ha dos tipus d'animals :

- Poiquiloterms o Peciloterms : són aquells que no tenen mecanismes d'autoregulació de la temperatura interna (tots els animals menys els mamífers i les aus).

- Homeoterms: són aquells que disposen de mecanismes d'autoregulació de la temperatura interna. Alguns d'aquests mecanismes són; la suor, la pell de gallina, la dilatació dels vasos sanguinis, etc.

Els éssers vius presenten diverses adaptacions que els permeten conservar la calor interna:

- capa de greix.

- cos corpulent : evta pèrdua de calor per convexió.

- color del cos (absorvir més o menys calor)

- cos recobert de pèl.

- etc...

Algunes adaptacions dels organismes q ue els permeten perdre calor interna :

- apèndix : orelles, cues i altres parts del cos molt llargues que provoquen pèrdua de calor per convexió.

  - Llum : Influeix en el desenvolupament de tots els organismes, però escecialment en organismes fotosintètics.

Tipus de radiacions electromagnètiques :

-  Radiació ultraviolada                                              λ < 360 nm

- Radiació visible                                       360 nm < λ < 760 nm  (és la absorvida en la fotosíntesi)

- Radiació infraroja                                                   λ > 760 nm 

La radiació ultraviolada ñes una font de mutacions, i per això influeix en el desenvolupament de vida en els ecosistemes. 

La llum visible és molt important perquè és la que s'absorveix en la fotosíntesi.

La radiació infraroja és la que proporcina calor.

L'estratificació de les plantes en el medi terrestre un l'estratificació dels organismes en medi aquàtic és provocada per la radiació visible.

- Estrat arbori (arbres)

- Estrat arbustiu (arbustos)

- Estrat herbaci (plantes herbàcies)

- Estrat muscínic (molses)

- Estrat edàfic (conté determinats òrgans d'organismes fotosintètics en els quals no es produeix la fotosíntesi) És el sòl.

En el medi aquàtic els estrats són diferents:

- Zona fòtica (il·luminada)  --> Eutòtica ( 50 - 100 m) molt il·luminada

                                         --> Oligofòtica ( 100 - 500 m) principalment hi arriba llum blava.

- Zona afòtica (sense llum)

L'aigua actua de filtre en la penetració de la llum

Hi ha plantes  --> Fotòfiles : que estan adaptades a viure en llocs on la població solar és                              molt elevada.

                     --> Esciòfiles : que estan adaptades a viure a llocs on la insolació solar és                              molt baixa (ambients ombrívols com el sotabosc)

El fotoperiode és el lapse de temps diari en el qual els éssers vius romanen il·luminats. Varia al llarg de l'any i en les diferents altituds. Té una influència molt important en els éssers vius, tan en les plantes com en els animals. En algunes espècies vegetals influeix en el moment de floració. ens les migracions de les aus, en la caigua de les fulles, en la germinació, en les mudes de pell i pèl, en l'època de reproducció dels animals, etc.

BIOLOGIA - Difusió i Osmosi

• DIFUSIÓ 

Propietat física.

Barreja íntima entre dos fluids( tant líquids com gasosos) o entre un fluid i una substància sòlida, de forma que les partícules d'un es reperteixen uniformament entre les de l'altre. La causa d'aquesta barreja és el continu moviment en que es troben les partícules dels fluids.

Té molta importancia biològica perquè permet l'intercanvi de petites molècules a través de membranes biològiques, com ara O2 o el CO2

Les molècules passen a través de la membrana, procedents de la solució més concentrada a la menys concentrada, i es para el procés quan les dues concentracions de banda i banda de la membrana estàn igualades. 

• OSMOSI :

Propietat física.

Pas de molècules d'aigua a través d'una membrana semipermeable que separa dues dissolucions de diferent concentració.

concentració d'una dissolució = nombre de partícules / volum de dissolvent

L'aigua sempre es desplaça des de la dissolució diluïda a la més concentrada, fins que s'equilibren les concentracions.

 Les plantes que poden viure en medis salins en són capaces perquè acumulen una concentració de sals més elevada que la concetració del medi.

• Medi molt concentrat : medi Hipertònic
• Medi poc concentrat : medi Hipotònic
• Medis igual de concentrats separats per una membrana biològica : medi Isotònic

En els medis isotòncs no s'hi produeix ni difusió ni osmòsi.

Plasmòsi : Lisi de la membrana plasmàtica tan per si es tranca per excés d'aigua en el medi intern com per falta d'aigua en el medi intern. Les cèl·lules vegetals són turgents, no poden patir una plasmòsi perquè tenen la paret cel·lular que les protegeix.

BIOLOGIA - Sistemes tampó

Són sistemes aquosos que tendeixen a impedir la variació de pH quan s'hi afegeixen quantitats moderades d'àcid o de base. Són de gran importància biològica ja que els enzims i les proteïnes són molt sensibles als canvis de pH.
L'activitat metabòlica ot provocar canvs de pH que són contrarrestats per aquests sistemes tampó.
No poden contrarrestar el pH de forma il·limitada. Tenen un límit.
Aquests sistemes estàn compostos per sals minerals.

COMPONENTS D'UN SISTEMA TAMPÓ (ST)

HA  +  H2O  <--->  H30(+)  +  A(-)

HA : àcid conjugat

H3O(+) : ió hidroni

A (-) : base conjugada

 [ OH (-)]  :     HA  <-- H3O(+)  + A(-)   L'àcid conjugat es dissocia i allibera protons que neutralitzen els hidroxils.

[H3O(+)]  :   HA --> H3O(+)  +  A(-)      La base conjugada accepta els protons i forma un àcid conjugat.

Els dos exemples de sistemes tampó que hi ha a continuació actuen en pH propers a 7

Sistema tampó Fosfat:

És un sistema tampó molt important i eficaç en canvis de pH del medi intracel·lular.

ió hidrogenfosfat <--> ió monohidrogenfosfat

       H2PO4 (-) <--> H30(+)  +  HPO4 (2-)

[OH(-)]  :  H2PO4 (-) --> H3O(+)  +  H3PO4 (2-)  

[ H3O(+)] : H2PO4(-) <-- H3O(+)  +  H3PO4(2-) 





Sistema tampó Bicarbonat :

àcid carbònic <--> anió hidrogencarbonat (bicarbonat)

H2CO3 <--> H3O(+)  +  HCO3(-)

[H3O(+)]  :  H2CO3 <-- H3O(+)  +  HCO3(-)

                  

                   H2CO3 --> CO2 + H2O

[ OH (-)] : H2CO3 --> H3O(+)  +  HCO3 (-)

Quan els quimioreceptors del sistema circulatori sanguini detecten un augment de la concentració de CO2, envien un impuls nerviós al Centre Respiratori del Bulbraquidi, i aquest fa augmentar a freqüència respiratòria per tal d'eliminar aquest excés.

HISTÒRIA - La Setmana Tràgica (1909)

Va tenir lloc a BCN, l'última setmana de juliol del 1909. Els enfrontaments entre les classes populars barcelonines i l'exèrcit van durar aproximadament deu dies.

Causes immediates :

• Negativa dels reservistes a embarcar al port de Barcelona cap a la guerra del Marroc.

Els reservistes són nois civils que estan obligats per llei a defensar la pàtria i que no poden eximir-se d'aquest deure. Si es paguen 1500 pesetes es pot eximir d'anar a la guerra, per això acostumen a anar-hi les classes populars que no poden permetres pagar aquests diners. 

En aquells moments hi havia la guerra del Marroc  o també anomenada Guerra d'África (1905-1925)

Solideritat obrera va declarar vaga general pel dia 26, que era el dia de l'embarcament, en la qual no només havien de participar els afectats per l'embarcament sinó tots els obrers. Era un assaig de revolució i tenia l'bjectiu de pressionar el govern.

Solideritat obrera intenta organitzar els fets, però en realitat la setmana ràgica es va organitzant sobre la marxa, en funció de com van evolucionant els fets.

Causes de fons :

• Revolta de persones de condició humil contra les classes ben estants.

Hi ha l'objectiu de canviar la situació d'explotació de tants i tants anys i la desigualtat social del sistema capitalista.

De revoltes d'aquest tipus durant els 30 primers anys del segle XX n'hi ha moltes.

Els més radcals que participen en els fets són els que protagonitzen les cremades d'edificis eclasiàstic i maten capellans i monjes. Molts són Lerrouxistes.

Durant aquesta setmana es cremen aproximadament 80 edificis religiosos. També es una revolució anticatalanista ja que el catalanisme és vist com una cosa burgesa.

Hi ha més d'un centenar de morts i milers d'empresonats. El govern actua igual que en el procés de Montjuïc, amb repressió indescriminada i càstig exemplar. És considerat culpable dels fets de la setmana tràgica Francesc Ferrer i Guàrida, que és executat l'octubre de 1909. Ell no va organitzar-ho. Com s'ha dit abans, la setmana tràgica és esponània.

Aquests alderulls també es van donar en altres ciutats, no només a BCN. Els obrers es van fer amos del carrer a la força. Aquesta imatge es va tornar a repetir durant la guerra civil espanyola.

• Francesc Ferrer i Guàrida (1859 - 1909)

Va neixer a Alella i va morir executat a BCN.

Era un pedagòg de tendència anarquista. Com a pedagòg era molt crític amb l'ensenyament públic i creia que havia de ser més racional i científic.

Era un personatge molt influent i amb projecció europea (sobretot a França i Bèlgica).

Va obrir una escola a BCN el 1905 que es va dir "La escuela moderna". No èra una escola que impartia eduació anarquista, però s'hi ensenyaven els socialismes. Aquest fet a l'estat no li agradava perquè creia que era una escola per formar anarquistes.

Es van crear escoles modernes en altres pobles de Catalunya.

La setmana tràgica va ser l'excusa que va utilitzar l'estat per condemnar-lo i executar-lo. L'afusellament de Ferrer i Guàrida va tenir ressò internacional i es va tornar a criticar molt a Espanya, igual que en el procés de Montjuïc.


Conseqüències :
El partit de Lerroux, el Partido Radical Republicano creat el 1901, desapareix.
Solideritat obrera es disol, ja que la situació de'ls va escapar de les mans. Els republicans i els socialistes no eren anticlericals i tampoc tots els anarquistes.
Al 1910 neix la CNT, un sindicat d'àmbit estatal.
El moviment obrer, davant les repressions de l'estat s'organitza encara millor i per això neix aquest sindicat d'ideologia anarquista, que està en contacte amb altres sindicats d'Europa. 

HISTÒRIA - Regeneracionisme (1898)

Moviment cultural i social que neix a Espanya el 1898 com a resposta a la crisi per la que està passant el país.

Fa una reflexió profunda sobre les causes de la decadència d'Espanya. La pèrdua de Cuba i les Filipines fa evident que el país està en decadència i a partir d'aquest moment el moviment es fa molt present en la societat i els mitjans de comunicació.

Proposa solucions als problemes perquè considera que Espanya és decadent en tots els aspectes possibles. 

Té com a gran referent Europa.

Forma part de nacionalisme espanyol

Es parla d'Espanya com d'un ésser humà, i s'utilitzen termes sanitaris ja que segons aquest moviment "Espanya està malalta".

És un moviment molt crític amb el caciquisme, i realment erosiona molt el sistema de la restauració, el qual entra en crisi el 1902 i acaba al 1923.

• Antonio Cánovas de Castillo ( Màlaga 1828 - País Basc 1897)

Polític i escriptor, llicenciat en dret.

Va participar en el cop d'estat del 54 pel bienni progressista. En aquest període va tenir càrrecs importants.

Amb el temps va anar derivant cap el conservadorisme. Va ser el gran mediador en la restauració monàrquica, i el cap de govern. 

Líder del Partit Conservador.

Va morir assassinat per un anarquista.

• Mateo Sagasta (1827 - 1907)

Polític i escriptor. De formació, enginyer de camins.

Va participar en el cop d'estat del 54 pel bienni progressista i va tenir diversos càrrecs en aquest període, juntament amb Cánivas.

Va ser cap de govern durant els anys de regència de Mª Cristina (1885)

Es va mantenir progressista.

Va ser el líder del Partit Liberal

• Francisco Silvela (1845 - 1902)                                                                                         

Polític i escriptor conservador. Pertanyia a una família important en l'alta política espanyola. Va estudiar dret, i substitueix Cánovas com a líder del partit conservador quan aquest mor. Va publicar moltes obres a través de la premsa.

• Joaquín Costa (1846 - 1911)

Polític i escriptor. Va militar en la via progressista. Va ser un dels màxims dirigents del regeneracionisme. Era molt crític i creia que la revolució s'havia de començar des de dalt, per les classes polítiques.

Va estudiar dret i provenia de família humil.

Va publicar diverses obres.

LITERATURA CATALANA - Mirall Trencat (Part 2)

Comença amb una frase d'un poeta anglès preromàntic William Blake. La paraula clau de la cita és Tristeses. Aquesta cita introdueix el que serà el tema general de la segona part, que d'una banda és la decadència familiar i de l’altra les penes i les morts que acabaran desfent la família.

La primera part tenia un ordre cronològic, un temps real. A la segona part hi ha dos temps diferents. El temps exterior, que continua estant ordenat, i el temps interior dels personatges (sobretot la primera generació). Aquest segon temps comença a tenir un paper molt important. Es podria dir que són els records.

A nivell d'estructura de capítols, consta de 21.

Capitol I - III

Introdueixen la segona part. El I i el II presenten un personatge que és el notari Riera per primera vegada focalitzat, i a partir dels seus records coneixem detalls de la història d'amor que ja s'ha acabat entre ell i Teresa. Al llarg d'aquests dos capítols hi ha molts objectes i moments simbòlics. com va començar la relació entre ells dos. Sabem que Eulàlia va endevinar la relació.

p 200 : Reflexiona des de la vellesa sobre el que ha estat la seva vida i el seu amor.

És una novel·la feta des de l’òptica de la vellesa.

El motiu de la visita del notari a Teresa és la modificació del testament.

En el III, es focalitza en un personatge secundari, el professor de piano. A més de les minyones, l'allunyament de l'acció el fan també la senyoreta Rosa i el professor de piano.

En aquest capítol descobrirà qui és la mare de Maria (es desvetlla el secret).

Capítol IV – VI

Focalitzen a l’Eladi, l’Armanda i l’Eulàlia. Cadascun d’ells amb les seves angoixes, els seus records i el seu passat.

En en capítol IV es la relació entre Eladi i una minyona. Ell reprodueix l’escena de la nit de noces moltes vegades amb diferents minyones (petó al peu de Sofia)

L’avellana que ell agafa i es posa a la butxaca, que és petita i que dins no hi ha res simbolitza la seva relació amb les dones.

En el capítol V sabem que Armanda és la única minyona que obté un regal d’Eladi. Les arracades són el símbol de la relació entre ells.

La senyoreta Rosa sempre ha volgut ser amant del senyoret Eladi.

En el capítol VI coneixem la història de l’Eulàlia. Queda vídua d’en Rafael, que l’assassinen en l’època del pistolerisme (1917-1920) i que finalment ella troba l’amor definitiu en el seu cunyat Quim. El Tartuf de Molière simbolitza la relació entre ells dos.

Hi ha una mena de premonició negativa sobre Maria, amb la seva mirada. Eulàlia diu que la veu una mica diabòlica, capaç de tot.

 Capítols VII- IX

L’autora ens posa al dia amb la Sofia, i a través d’un personatge secundari introdueix el que serà l’inici de la tragèdia familiar.

En el capítol VII Sofia ha anat escalant posicions en la casa i se sent la mestressa de tot. És un personatge que simbolitza el diner i el poder (materialisme).

Sabem que quan van adoptar Maria va intentar captar el seu amor per tal d’allunyar-la d’Eladi.

A través de Sofia sabem que a Eladi li agrada llegir Proust.

El capítol acaba amb una anticipació del que passarà a continuació.

En el capítol VIII la senyoreta Rosa, després de tres mesos, està a punt de marxar de la casa. Recorda els anys plens de frustracions allà. Mai va ser l’amant d’Eladi, no es casarà amb Marcel. Els nens s’han burlat d’ella sempre i per tota la frustració que ha viscut decideix venjar-se. Parla amb Eladi sobre la relació entre Ramon i Maria.

En el capítol IX Eladi decideix anar a buscar els seus fills que estan d’estiueig a la platja amb uns amics, però és tan mediocre i té tanta poca personalitat que és incapaç de plantar cara als problemes i acaba tornant a casa.

P 241-242 Reflexió de l’Eladi en estil indirecte lliure (visió decebedora de la vida)

Capítols X – XII

Veiem per una banda, en el X la passió i l’enamorament de Ramon i Maria, i en els dos següents capítols la confessió de la veritat i l’incest es posa en evidencia que s’han de separar i es posa en evidència també la tragèdia que vindrà.

El capítol X està escrit en estil indirecte lliure i també te molts fragments de monòleg de Ramon, focalitzat en ell. Veu a Maria com a Venus. Hi ha el sentiment de gelosia cap a Marius (amic dels germans).

P 247 Recorda en Jaume quan eren petits i el veu juntament amb Marius com l’enemic de la parella que formen Ramon i Maria.

Maria treu la casa de nines. És el final de la infantesa, quan ella descobreix l’amor.

El capítol XI està focalitzat en Ramon. S’acomiada de tota la casa i s’emporta amb ell el cos sense cap del senyor de la casa de nines. Marxa a casa de Marina Riera.

En el capítol XII Maria descobreix que són germans i s’acomiada de tota la casa, ressegueix el viatge que fa Ramon en despedir-se també

Capítols XIII – XV

En el capítol XIII Eladi va a veure el notari Riera per exposar-li la situació i el motiu es que el notari dongui diners al seu fill Ramon. Eladi és incapaç d’enfrontar-se al seu fill i no el va a veure mai. Riera s’adona de com n’és de mediocre Eladi i sent pena per Teresa.

En el capítol XIV Maria determina acabar amb la seva vida, i tot el capítol és un altre camí que fa a través del jardí, de la casa i de la sala de l’àvia. Apareixen símbols com la forca, el braçalet, la foto de Lady Godiva i finalment va a la teulada on anaven amb Ramon i es llança com si es llances al mar.

L’aigua i el mar són símbols de la mort en tota la novel·la.

En el capítol XV, una minyona descobreix la sang en el llorer.

En llorer és un símbol de mort i també d’immortalitat.

                                        

Capítols XVI - XVIII
El comiat de Maria
En el capítol XVI es focalitza Armanda a través de Sofia. Armanda recorda els detalls de la mort de Maria, Recorda un moment del passat, quan Maria va voler agafar un ganivet per matar a la seva mare.
Sofia s'alegra de que mAria hagi mort, i Eladi està vençut. Sofia crema les cartes de Lluís Roca.
El capítol XVII està centrat en la llosa. Eladi ja no llegeix, només crema els retrats d'en Ramon i la Maria. Fa fer una llosa de marbre per posar al peu del llorer per recordar a Maria.
Remanant la llibreria troba el diari de Valldaura, on hi ha escrit que Valldaure veu el seu món com una bola d'or, que estima a Bàrbara i odia haver desviat l'amor de Teresa.
En el capítol XVIII es torna a insistir en el costum que té Eladi d'espiar a les minyones.


Capítols XIX - XXI
En el capítol XIX, Eladi mor d'una forma extranya, amb una ampolleta buida.
Armanda sempre li ha estat fidel.
A Sofia no li sap greu la mort del seu marit.
En el capítol XX, Sofia llença l'ampolleta d'Eladi. Mesos després, en el lloc del peu on Eladi li havia fet un petó a la nit de casats, li surt una taca, que simbolitza la vida de casats tan buida d'amor que van tenir.
El capítol XXI és el capítol dels somnis. S'anuncia com serà la tercera part.
S'expliquen dos somnis, el de Teresa, en el qual apareixen Miquel Masdéu, Salvador i el notari Riera, i el d'Armanda, en el qual hi ha un angel que és Eladi.